Història de Cerdanyola
A partir de l'any 1828 es comença a formar el nucli urbà de Cerdanyola
Encara que el territori que avui coneixem com a Cerdanyola del Vallès va ser habitat fa més de 600.000 anys.
D'aquella època remota es conserven els primers vestigis històrics de Cerdanyola al Museu de Ca n'Ortadó. Les cultures que al llarg dels temps han ocupat aquest tros de la plana del Vallès i la serra de Collserola, documentat amb el nom de Cerdanyola des de l'any 956, han deixat testimonis del seu pas en forma de restes arqueològiques, jaciments o edificis singulars.
En l'època que va des del paleolític (600.000-5.000 aC) fins a l'edat de ferro (750-550 aC), el territori de Cerdanyola va ser habitat per petites comunitats, primer de caçadors recol·lectors
i més tard, quan va desenvolupar-se el conreu de la terra, d'agricultors.
La plana estava poc poblada. Després del període islàmic i la conquesta franca, a partir del segle IX, la població vivia a la serra de Collserola i a la serra de Galliners per protegir-se d'atacs, però a mesura que s'estabilitzava la frontera amb al-Andalus, van ocupar la plana per aconseguir terres de conreu. A Collserola hi havia dues esglésies parroquials, la de Sant Martí i la de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, al voltant de les quals s'organitzaven les famílies pageses en comuns. Els comuns defensaven els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals.
Les famílies vivien en masos dispersos i estaven sota la jurisdicció del castell de Sant Marçal. A partir del segle XV, amb l'augment dels rendiments agrícoles i la progressiva dissolució del règim feudal, la majoria de masos van convertir-se en masies, moltes de les quals es conserven avui dia amb funcions d'equipaments o residències.
Els propietaris de masies, que ja eren grans explotacions agrícoles, i els senyors del castell de Sant Marçal van traslladar l'església parroquial, a finals del segle XVI o inicis del XVII, de Sant Martí a la plana, construïda en part amb pedres procedents de l'antic temple de Collserola i coneguda avui amb el nom d'església vella de Sant Martí.